Lo forjador - Comentari de text

Aquest fragment ha estat escrit per Emili Vilanova, el trobem en el llibre Del meu tros i mostra un fort sentiment de nostàlgia amb l’ofici de forjador, ja que s’estava perdent, justament aquest sentiment és el que fa que aquest escriptor sigui el millor exemple de narrativa costumista.
Tal i com diu el títol el text parla d’un forjador que explica com es passa el dia treballant amb les eines al taller on tothom fa soroll, compara el soroll de les eines amb el soroll dels instruments musicals, ell és qui dirigeix el taller. Durant tot el text juga amb això, fins i tot al final la seva dona li diu que quan dorm també fa música, ja que ronca i sembla un contrabaix.
El text es divideix en dos unitats, primer està treballant i després se’n va a casa a dormir, el protagonista és el que narra la història, la focalització és interna, el temps és lineal i passa ràpidament ja que es descriu un dia en poques línies.
En aquest fragment hi trobem quadres de costums ja que al mateix moment que es narra la història ens explica com vivien en aquella època, al final l’autor ho acaba amb una mica d’humor.  Els quadres de costums van ser molt utilitzats durant l’època de la industrialització, es volia immortalitzar l’època perquè no passés a l’oblit.
La figura retòrica més important és l’al•legoria, durant tot el fragment parla de les eines del taller com s’hi fossin instruments de música i mostra tot el taller com si fos una gran orquestra. A part de l’al•legoria també trobem exclamacions i anàfores.
És un text literàriament ric, no només per fer servir figures retòriques, sinó també per l’ús d’un vocabulari variat. En general, el text és fàcil d’entendre tot hi haver paraules que actualment no s’utilitzen gaire i termes musicals molt específics.